Ahir va ser un dia estrany. Tot apuntava a que seria un dia com un altre, un dijous normal. Entrenar, anar a l'oficina, dinar en casa, un parell de birres, "anem a ta casa?". Però no.
Una conversa més que fluïda, somriures que es creien oblidats però una cara diferent. Alguna cosa havia canviat i encara no sé el què. "No és una bona idea", i quan hem sigut experts en bones idees, alma de càntaro? Jo no pense idees, jo les duc a terme sense cabilejar-les gaire.
- Vull més.
- Ja Míriam, i jo, però no és una bona idea.
- Per què no és una bona idea?
- No hi ha raons.
Aleshores pesnse "no vull plorar al metro, agarre Uber. Però què collons? No vull gastar-me diners estant ja dins del metro". Aixina que amb més resignació que altra cosa, pegue mitja volta i me'n vaig. A casa m'esperava un exercici interessant. Només van caldre 4 minuts i 19 segons per buidar-me. Exageradament. Tancar els ulls i sentir. Quin exercici tan necessari..
https://www.youtube.com/watch?v=QG5dyQkGYrs
Minuts després, vaig començar una conversació amb una de les meues millors amigues, una que mai em dona una opinió si no la demane i que ahir... em va salvar la vida, sense saber-ho. De 0 a 100 en 15min. D'un dia per a oblidar a unes rises descontrolades. La màgia de l'amistat, en diuen.
Hui estic en 50, pegant-li voltes a tot una mica més. Pensant en per què no seria una bona idea quan jo no contemplava una idea millor. Bienvenida a un mundo plurarl, con distintas percepciones del mundo y su realidad. Va dir ell.
Aixina que supose que sí, que el món és plural, que no hem d'esperar res mai de ningú i que he de deixar d'intentar comprendre-ho tot, només acceptar-ho i "move on". El millor, sempre estarà a punt d'arribar, això si ho he entés.
El antiguo vocablo beldad debió de inventarlo alguien que te soñó en el pasado, señorita. Que quede claro que esta es una galantería ingenua, en absoluto pretendo la lisonja burda y deshonesta.
ResponderEliminar