Volver a empezar. Aunque no sea 1, ni lunes.

 Ahir va ser un dia estrany. Tot apuntava a que seria un dia com un altre, un dijous normal. Entrenar, anar a l'oficina, dinar en casa, un parell de birres, "anem a ta casa?". Però no.

Una conversa més que fluïda, somriures que es creien oblidats però una cara diferent. Alguna cosa havia canviat i encara no sé el què. "No és una bona idea", i quan hem sigut experts en bones idees, alma de càntaro? Jo no pense idees, jo les duc a terme sense cabilejar-les gaire.

- Vull més.

- Ja Míriam, i jo, però no és una bona idea.

- Per què no és una bona idea?

- No hi ha raons.

Aleshores pesnse "no vull plorar al metro, agarre Uber. Però què collons? No vull gastar-me diners estant ja dins del metro". Aixina que amb més resignació que altra cosa, pegue mitja volta i me'n vaig. A casa m'esperava un exercici interessant. Només van caldre 4 minuts i 19 segons per buidar-me. Exageradament. Tancar els ulls i sentir. Quin exercici tan necessari..

https://www.youtube.com/watch?v=QG5dyQkGYrs

Minuts després, vaig començar una conversació amb una de les meues millors amigues, una que mai em dona una opinió si no la demane i que ahir... em va salvar la vida, sense saber-ho. De 0 a 100 en 15min. D'un dia per a oblidar a unes rises descontrolades. La màgia de l'amistat, en diuen.

Hui estic en 50, pegant-li voltes a tot una mica més. Pensant en per què no seria una bona idea quan jo no contemplava una idea millor. Bienvenida a un mundo plurarl, con distintas percepciones del mundo y su realidad. Va dir ell.

Aixina que supose que sí, que el món és plural, que no hem d'esperar res mai de ningú i que he de deixar d'intentar comprendre-ho tot, només acceptar-ho i "move on". El millor, sempre estarà a punt d'arribar, això si ho he entés.