Demà fa un any que va faltar ma iaia. Era dissabte. Sobre les 17 vaig rebre la trucada "l'àvia ja descansa". Quedaven 6 dies perquè jo agafara un vol Dublín - Alacant, ella no va aguantar.
Avui estic en casa després d'estar tot el dia al sofà i decaiguda. La trobe un poc a faltar, no anem a enganyar-nos... Vénen els Nadals i ella tornarà a no estar. Però seguixen encantant-me els Nadals.
No vaig a dir que 2018 ha sigut fàcil, ni particularment l'any de ma vida. Tampoc el més feliç. Però sí que he aprés molt, seguisc fent-ho.
M'he enfrentat a mi mateixa, al meu voltant, a amics. No ha sigut fàcil. Però crec que, de volta en quan, tampoc està malament crèixer, aprendre i tornar éssent més i millor.
Mí
