Notació Steinhaus-Moser

En matemàtiques, la notació Steinhaus-Moser és una notació per expressar nombres extremadament grans amb seguretat. És una extensió de la notació polígon de Steinhaus.

• Un nombre n en un triangle sifnifica n^n.
• Un nombre n en un quadrat és equivalent a "el nombre n dintre de n triangles, els quals estan tots niats".
• Un nombre n en un pentàgon és equivalent a "el nombre n dintre de n quadrats, els quals estan tots niats". 

Sempre m'ha agradat quantificar-ho tot. El temps que tarde en arreglar-me: 30 minuts. El temps que tarde en estar preparada per afrontar el dia després de despertar-me: 5 segons. Anar a Gata des de ma casa: exactament, 4 hores i 27 minuts. També m'agrada ser extremadament veraç en estes quantitats, com es pot veure. 

Quan s'ha tractat d'amor, no he sigut fan dels "t'estime molt". Quant és molt? Entenc que això només es pot estimar en accions. Quan algú t'estima molt, desdejuna en pressa per arribar en hora d'acompanyar-te al metge i poder estar uns minuts abans en tu. Quan algú t'estima molt, et regala flors només perquè has dit que t'agraden les flors i poden haver males notícies. Quan estimes molt, busques 15 minuts en un dia on trobar-ne 3 és costós per anar a per un trocet de pastís de poma i poder fer que bufen les veles. Estimar molt és un bon dia i un bona nit. Estimar és buscar moments en el dia, moments en la nit, dies. És compartir segons, minuts, hores. És aprendre de l'altre i ensenyar-li. El què? Coses. Sense més. Dades. Curiositats. Sabíeu que els satèl·lits galileans de Júpiter són Calixto, Europa, Ío i Ganímedes? Ara ja sí. Estimar molt també poden ser les carícies constants o els petons que mai s'esgoten. En este cas ho són. Quan estimes molt a algú que li agrada menjar, li prepares pollastre amb pebrera i ceba amb salsa d'orenga. O galtes de vedella. O pizza amb pepperoni. 

Per això m'il·lusiona en gran manera que ELL m'haja ensenyat el nombre de Graham i la meua curiositat m'haja dut a la notació Steinhaus-Moser. Perquè puc quantificar quant és molt. Perquè eixe "t'estime moltíssim" passa a ser un "t'estime cinc dins d'un pentàgon". Creieu-me, això és moltíssim. Una barbaritat, FUA. 

És per això que no vull deixar de dir-t'ho. Tot i que les circumstàncies em porten a escriure açò de la mateixa manera que està el cel de Madrid ara mateixa, plovent: t'estime cinc dins d'un petàgon, és a dir, fua, mazo. 

Mí.