Feliz no cumpleaños

 38min després, el Sol ja es considera que no està en la mateixa posició que fa 32 anys, quan vas nàixer. 

Feliç no aniversari, nene. 

Mí

Flors grogues

 Un día te dije que, desde que tú llegaste, en mi casa siempre hay flores. 

Ahora que no quieres estar, en mi casa, en mi hogar, sigue habiendo flores. 🌹🌺💐🌸🌷🌻🌼🪷🪻

Canvi i fora,

Mí

Paràlisi del son

 Anit, després de moltes nits, vaig voler fer una de les coses que més plaers em produeixen: dormir-me al sofà. A les 00, com la Ventafocs, vaig dir el ja tan comú "Alexa, avisa'm en dos hores" i vaig tancar els ulls... però clar: mals hàbits de son, estrès mental, cansament físic... un brou de cultiu per a la paràlisi del son. Segons la Viquipèdia: 

"La parálisi del son és una condició muscular produïda per l'atonia que ocorre mentre la persona dorm. S'observa majoritàriament en els moments en què l'individu està despertant-se o quedant-se adormit, o començant una fase REM del son.

Segons la classificació internacional de trastorns del son, la paràlisi del son consisteix en un període d'inhabilitat per a fer moviments voluntaris a l'inici del somni (hipnagògica o forma predormital) o en despertar-se, sigui durant la nit o el matí (hipnopòmpica o forma postdormital). Es produeix una immobilitat total del tronc, les cames i els braços, però el cap resta amb llibertat de moviment. 

Jo no sabia d'on venia eixa melodia que m'estava despertant i fins que van passar el que diria van ser minuts, no vaig ser conscient. Eixa sensació d'angoixa, uf. Me la vaig voler tornar a jugar i em vaig adormir de nou però aquesta vegada sense cap despertador. Conclusió? A les 6.40h m'he alçat del sofà per anar-me'n al llit i he continuat dormint... 9h! qui m'ho haguera dit la setmana passada...

Però esta sensació de tranquil·litat que m'envaeix és la senyal que tot està bé. Que s'ha intentat i no ha pogut ser. Que es va lluitar fins un més que probable final i que només queden els records de la definició perfecta, en forma de cançó més escoltada de 2024, del que hem sigut: 

"Y encendieron el calor nuestras manos fugitivas y sin miedo a la caída polvo lento en la cocina. Olvidaste que existía el mundo de alrededor.

Y encendiste mi motor con tan solo una caricia y sin imedo a la caída sexo lento a la deriva. Olvidamos que existía el mundo de alrededor."

Canvi i fora, 

Mí.

Fuente: tiktok

 En la vida te va a tocar tener una conexión con un ser especial.

Cuando estas almas se encuentran, es muy difícil que esa conexión pueda romperse y te explico por qué: se reconocen desde el primer momento que cruzan las miradas, emociones intensas, muy intensas. Sensación de hogar. O sea, te genera paz y sientes que es tu lugar seguro en el mundo. Una complicidad única que solo dos locos podrían sentir y es imposible igualar. Imposible. Mucha química y afinidad y sientes que le conoces desde hace muchísimo tiempo. Pero muchísimo tiempo. Las conversaciones fluyen y las horas pasan volando. Y aunque suene muy raro, pero es real, pueden conectarse en pensamientos y sueños. 

Y esto creo que es lo más fuerte. Una parte de uno siempre vivirá en el otro. Y eso no lo vas a poder evitar. 

Canvi i fora,

Mí

Limones y judiones

 Hui mentre dinàvem, ma germana, Glori, estava comentant detalls sobre la seua boda. Juny 2025. Ens contava sobre el DJ, autobús, hotel, vinils, dos vestits de novia, menús... tot això. 

Ha arribat un moment que ha parlat del seating plan i ens deia això, com havien pensat de fer-ho. Més tart ha tornat al tema perquè en parlava que la decoració d'eixa secció, no entra en el preu del restaurant i es paga a banda... Ahí l'estòmac se m'ha posat cap per avall. Jo tenia al cap el meu: llimes i garrofons. Llimes per mi i "judiones de la Granja" per ell. La imatge no ha deixat de repetir-se al meu cap... limones y judiones. 

He apretat la boca per a no deixar cap llagrimeta ixir. He tret un somriure. La meua germana es casa :) 

Canvi i fora, 

Mí

10 d'agost: no mi siela

És divendres, ja dissabte. 2.14 AM i segueix sense aparèixer. Fa dues hores, supose, estaria revisant una conversió. A setmana vista, jo pensava passar esta nit sota els 28ºC de Madrid i no els 24ºC de Gata. Anava a sopar pizza i me n'he anat de cata de vins. Quan penses que tot està baix un control, ve la vida i et diu "ah no mi siela" i t'atropella a cada cm^2 de pell. Res és com estava planejat. Com afrontes una vida que no havies planejat? 

Les pors ens empresonen minut a minut en habitacions de les que volem ixir sense saber on està la porta. Ens duen poc a poc per tots els raconets sense dirigir-nos explícitament on collons està la maleïda porta. Coneixeu eixa sensació, no? Voler ixir d'un estat d'ànim que no et representa i que irremeiablement el tens apegat al cos amb la humitat que fa a la Marina. 

Hui he sopat coques i el somriure m'ha ixit d'orella a orella després de dies on l'aigua salada era protagonista indiscutible d'aquest gran llargmetratge. I ho he fet amb el barret de llata amb cinta de Les Freses. La vida fent-nos veure que la felicitat no depén de ninguna equació (ni pla, ni dita, ni paraula, ni mirada), que eixa és la revolució. 

Fa dos hores estava "en línea" a una via que només un correu corporatiu em dona accés. Són 12h sense saber què pensa i sé exactament què està pensant. Vull pensar que com jo, si tot hagués estat com a les pel·lícules, la vida hagués sigut preciosa des del minut 1 i tot hagués passat tan bonic com el meu cor desitjaria, però de nou ahí està la vida per a dir "no mi siela".

Mentre em llavava la cara se m'han ocorregut més de 50 temes dels que parlar ací. Temes els quals no recorde. Però només m'han ixit paraules buides relatant una història inconnexa d'algú que no sap què està escrivint; una conversació amb ella m'ha fet perdre la noció del temps. Ja són les 3.07 AM. 

La vida seguix, per als valents que l'afrontem amb el que ens tiren i a pesar de qui ens tiren al damunt. Perquè amics i amigues, ningú decideix de qui enamorar-se i oh god, a mi només em van caldre dos segons per saber que la meua vida futura volia tindre-la lligada a un viking que fua. Spoiler: la vida té SEMPRE altres plans. 

Aixina que només ens queda gaudir del que tenim, mai sabem quan arribarà el dia en què una parella arribe a casa i diga "es que amor, no sé". 

No sé què escric. Tenia 10 idees mentre em llavava les dents i res ha conseguit un canvi de prarèixer. 

Perquè a vore, penseu: què podria ixir malament si tenim tots els ingredients i la recepta perquè tot isca bé? Fins a la lluna i tornada. Dues vegades. 

Canvi i fora,

Mí

Records

 Mentre em llavava les dents

allí eren els pèls de l’última vegada que es va afaitar. 

Vindrà a llevar-los? 

He pensat durant els 2min i 40seg que he trigat

en acabar tan àrdua tasca. 

Voldrà vindre però, vindrà?

Pense mentre una notificació d’un missatge seu aplega. 

To festiu. 

Fa 31 anys, era divendres. 

Mí