Update

 De volta en quan, torne a mi. Torne a les vesprades de sofà mentre acaricie una ¿boleta? negra que respira amb els ulls en blanc i pates per amunt. 

La vida seguix. Ahir vam arreglar el món al voltant d'una taula i un vi blanc que evocava a casa. Hui tornaré a 2020 i em senc bé. No del tot, perquè no sempre s'està bé del tot, però si prou. Dijous vaig rebre paraules boniques després d'uns dies on vaig tornar a fer manetes amb el l'emoció de la tristesa, però vaig saber que tot anava a estar bé. Perquè si ha de ser, serà i sino, pues no, obviament... però de mi no en depén. Jo ja he fet tot el que havia de fer, el que m'ixia fer, el que necessitava fer. Jo ja m'he mostrat tal i com soc, sense filtres i totalment honesta i transparent, i esta Míri m'ha agradat un poc més de la de fa uns mesos. Bueno, prou més. El missatge més increible que he sentit teu tia. Estic TAN orgullosa de tu. Algo ha canviat en mi i em fa sentir bé. També dijous va ser trist perquè era un aniversari molt important. 7 anys ja sense els ulls verdets de ma vida. El temps no s'atura, sempre el mateix tic-tac i els dies, els anys passen en un obrir i tancar d'ulls.

2024 va ser un cúmul de males decissions sense parar, però 2025 em va donar tot el que necessitava de veres. Una preparació per a tot el que ve, que no serà poc. Decissions un poc més treballades, algunes sense cap sentit (relacionat en l'illa més al sur d'Espanya 🩵) però totes necessàries i que em fan sentir bé. Vaig a per totes, vaig a per més. La meua millor versió està en manteniment, però el pressupost és il·limitat 😊

Canvi i fora,

Mí