Si és cosa de confessar, adore que em facen riure perquè em diguen "t'ixen els clotets", no sé cuinar encara que m'agrada passar estones mortes a la cuina preparant algun pastís. No entenc d'esports, no els practique, per tu seria capaç. Jugue mal fins i tot al parxís i mai utilitze collars. Sóc molt patosa i quan parle m'enganxe perquè ho faig molt ràpid. Per ser més franca diré que ningú pensa en tu com ho faig jo.
Si es cosa de confessar, diré que mai em gite abans de les dotze i m'encanta utilitzar el sofà per fer llargues migdiades. La veritat és que també plora una vegada al mes, sobretot quan hi ha fred. Amb mi res és fàcil, ja deus saber-ho...
Mí
Com tot fins ara en el teu blog m'agradat molt. Es una manera distinta d'escriure, la teua manera i m'agrada. En mes d'un trosset em sent com si el que has escrit ho feres sobre mi, tant de temps juntes ja ens pareguem massa i tot, i lo dels clotets em sona de algo eh?jajajajajajajaajajaja!
ResponderEliminarNo eres fàcil però m'agraden els reptes (si no fores així seria un total i gran aburriment)
Jo tampoc soc gens fàcil (i pensava que si xo cada vegada estic més convençuda que estava equivocada)
De totes formes si algun moment t'apetix compartir un moment entre gent dificil, complicada i enrevesà de lo més crida'm.
Un beset i seguix amb el blog!
P.d: no sé xq he posat distinta, queda fatal! de una forma.... DIFERENT!!!!
ResponderEliminarWno la cosa s que m'alegre de vore't així, es nota que estas feliç i aixó m'agrada (xq significa que els teus clotets estaran visibles 24h al dia)
ToKaMe