Res és fàcil, jo tampoc

Si és cosa de confessar, adore que em facen riure perquè em diguen "t'ixen els clotets", no sé cuinar encara que m'agrada passar estones mortes a la cuina preparant algun pastís. No entenc d'esports, no els practique, per tu seria capaç. Jugue mal fins i tot al parxís i mai utilitze collars. Sóc molt patosa i quan parle m'enganxe perquè ho faig molt ràpid. Per ser més franca diré que ningú pensa en tu com ho faig jo.

Si es cosa de confessar, diré que mai em gite abans de les dotze i m'encanta utilitzar el sofà per fer llargues migdiades. La veritat és que també plora una vegada al mes, sobretot quan hi ha fred. Amb mi res és fàcil, ja deus saber-ho...

Mí

Tot és imaginar.

Imagina un cel blau, una terra coberta de verd, un sol radiant expectant, mil núvols blancs revoltejant pel cel. Vent. Sí, un poc de vent que ens desbarate els cabells, una papallona que vola incansable entre partícules d'aire, el cant d'un parell d'ocells sona com a música ambiental. Gitats sobre l'herba, mirant el cel, cobrint-nos del sol, amb pedres sobre el llençol, observant la papallona, escoltant els ocells, estem TU i JO.

Mí