lunes, 19 de julio de 2010

Consecuencias del temporal

Un niño juega con un trineo y con su hermano. Alguien construye un muñeco de nieve y para ello utiliza una zanahoria, una bufanda, un gorro, pepinillo, dos ramas y nieve, mucha nieve; es un muñeco sin boca, pobre... -¡Hagamos un ángel!- grita una niña. Muevo los brazos, así, muy bien, arriba y abajo. "Los aeropuertos siguen con numerosos retrasos en sus vuelos y el de Londres - Gatwick no tiene ningún avión en operativo." - anuncian las noticias. Cierto hombre combate la nieve para llevar comida a sus perros en lo alto de una montaña. Un pastor en Noruega rescata a sus ovejas de debajo de la nieve para que no mueran congeladas. Voluntarios salen a repartir mantas entre los indigendetes de las capitales. Muere un hombre al resbalar por una caída mientras quitaba nieve para sacar su coche. Las visitas a los hospitales se incrementan por múltiples fracturas. En la noche, el termómetro llega a los veinte grados negativos en León; en Suecia la sensación térmica es de cuarenta y siete grados bajo cero a causa del viento. 2.000 quilos de sal repartida para sólo una carretera. El tráfico se reduce en un 90%. Nieva en Madrid, incluso en Sevilla.
Europa entera está congelada y casi en su totalidad, nevada. Pero lo que no llega nunca a petrificarse por mucho frío que haga es el corazón y, en su consecuencia, los sentimientos que éste siente.
El frío modifica la trayectoria de los peces como dice Pierre Sztalowski, pero también la de las personas, como se ha notado en la última semana. No hay nada mejor que el calor humano para combatir un día de frío y en los últimos días nos hemos abastecido con esta fuente de energía gratis y para nada desagradable. El corzaón desprende más calor debido a sus bombeos cada vez más rápidos y repetidos y los sentimientos RESURGEN VIVOS de pedazos de hielo rotos.




2 comentarios:

  1. Al llegir el teu post he recordat una sensació que feia temps que no tenia.
    No sé com començar a explicar-la, vaig a intentar-ho.
    Moltes voltes vaig pel carrer i quan la meua mirada es creua amb la d'un altra persona pense:
    Per a esta persona, tal volta el món que jo veig, en el que jo habite, la forma de vore'l, siga totalment diferent. Quins problemes tindrà, com es vorà el mòn a través dels seus ulls?

    I pense i em sent diminuta, hi ha tantes i tantes formes de vore les coses, tants problemes en aquest mòn, tanta gent que camina seguint una rutina progrmanda totalment incongruent i desconeguda per a la resta de persones...

    Amb el teu relat he conseguit vore el mòn a través dels ulls d'un pastor preocupat per les seues ovelles i el seu futur si els arribara a passar alguna cosa, he vist el que sentia el pacient que caia i havia d'anar a l'hospital, i he sigut una metgesa que l'atenia i feia tot el posible per curar-lo, perquè vivia per a treballar, sense cap motivació més que fer el seu treball modèlicament.
    He sigut una xiqueta, amb tota la inocència que comporta eixa ignorància dels problemes i he notat la neu en la meua esquena, les mans...
    Un comentarista que ha apagat el seu despertí a les 3 de la matinada i a pesar d'un terrible temporal de neu i fred a acudit al seu lloc de treball per recomanar a totes eixes persones que no ixquen de casa, que seguen al voltant del foc amb la familia i aprofiten per passar un temps junts o simplement que li miren la part bona a les adversitats del temps, que disfruten fent ninots de neu amb els mes menuts, tot i aixó eixe comentarista seguix sentat, tot sol, sostenint la seua tassa preferida, plena d'un calent, fort i reconfortant café.

    He sigut molta gent i m'ha fet sentir moltes coses, xo voldria destacar dos frases que m'han arribat molt a dins...

    La de Pierre Sztalowski: El frío modifica la trayectoria de los peces.

    Los sentimientos resurgen vivos de pedazos de hielo rotos.

    Seguix escrivint i compartint aquestes coses amb nosaltres per a que jo puga seguir imaginant i sentint el que em fas sentir.
    Gràcies!

    ResponderEliminar
  2. Saps què? Jo també he sentit moltes vegades eixa sensació, la que tu has intentat explicar de: com serà la vida d'eixe home? Estarà feliç? Estarà fingint? En què treballarà?
    Sí, eixa sensació que tu tan bé has sabut explicar.
    El frío modifica la trayectoria de los peces es un llibre que vaig llegir el setembre passar i transmiteix un poc eixa sensació nostra: un veïnat amb vides completament diferents que viuen un temporal. Te'l recomane, sé que t'agradarà.
    La segona frase va ser el que sentia en aquells moments, ho vaig escriure en gener i supose que t'ho hauré contat, però va ser per eixes dates quan els sentiments resurgien.
    Gràcies a tu per comentar cada història, eres increïble.

    ResponderEliminar