El dia amb més ombra

Hui, 28 d'abril de 2025, s'ha produït un apagó generalitzat a la Península Ibèrica d'electricitat, provocant així que, a les 12.32, ens quedàrem tota Espanya i Portugal, entre altres, sense llum. 

De sobte, estar en una oficina amb generadors de ¿gasolina?, amb cobertura i internet, era tot un privilegi. He carregat el mòvil amb el 100% de bateria i un meme rere l'altre apareixia per la pantalla d'aquest. 

La ciutat s'ha vist sotmessa a un caos propi d'aquestes situacions, que ja en venen més d'una viscudes. Els semàfors no funcionaven, sense cap motiu han tancat carreteres i la tornada s'ha convertit en un viatge de 50min per barris totalment desconeguts. 

A l'arribar a casa, calma i silenci, però ni llum ni cobertura ni internet. M'he posat a llegir al balcó com només havia fet una vegada abans. Estic començant a dir adéu. M'he obert una cervessa, encara fresca, mentre les altres seguien buscant una temperatura ambient a causa de l'entropia. Mi querida Lucía, dic, Estrella. 

Quan la son ha començat a vencer-me, he preparat el sopar: un tros de pizza de la nit anterior, pa (no-torrat) amb salmó marinat descongelat abans del que deuria. Gerts, torrija, pesto de bròcoli. Mentro m'ho menjava i un suau fum m'envoltava, m'he posat música escollida per Spotify de la llista "tu lista sin conexión". Sí, seguisc sense cobertura. 

Vacío, de Inazio. Amb un potent "Me estoy marchando, deséame suerte". No sé per què m'he quedat amb eixa frase. Vaig a tornar a escoltar-la.

• "Me encuentro entre paredes, no me dejan ver la luz"... clar, és de dia però la nit té pressa. Fora, fora no hi ha llum. 
• "La realidad me causa alergia y entre tú y yo ya no hay sinergia, solo queda... rabia para parar la labia que me hace pensar que lo sé todo". Vaja.
• "Trazando camino sin haber fijado trayectoria. Jugando con fuego, me quemo. Duele seguir bebiendo este veneno, sigo buscando una luz en el cielo. Y la encuentro en tu mirada, ya no siento nada." Més perduda que un fill de puta el dia del pare, i perdoneu-me l'expressió, per favor. 
• "Siento un vacío dentro. Me estoy ahogando. Estoy sobrevolándome. Necesito tenerte... Me estoy marchando, deséame suerte". 

Principis, de La Fúmiga. No la puc tornar a escoltar. L'he marcada com "cançons que m'agraden" i automàticament ha fugit corrent per a deixar d'estar descarregada. Parla d'això, de principis. De la intensitat, del no parar front a les il·lusions i l'enamorament. Supose que és el que estic buscant. Bueno, en realitat ho sé. 

De sobte, i quasi sense voler, he escrit un poema perquè records ja allunyats, m'han atracat sense cap mirament. 

Y le pido a mi futuro
que cada vez que te sientas perdido,
busques esa estrella 
o ese arcoíris
que te guíe hasta tu sendero;
Y siempre, siempre, me elijas a mí
para acompañarte en él. 

L'he titulat "El día con más sombra". En castellà, quant de temps. 

Canvi i fora,

Mí

Perro del turno de oficio

 Hui he ixit a passejar i m’he trobat amb el gos de torn d’ofici. L’he acariciat, l’he besat. L’he abraçat i l’he alimentat. Ens hem fet boleta i he dormit abraçada al seu tronc mentre em donava calor. M’ha despertat a la nit agafant-me. 

Després he recordat que això no ha sigut hui. Hui ha sigut el gos del torn d’ofici. No el meu gos. Només, un gos. He deixat la corretja a la porta per qui se’l vulga endur. L’han arreplegat i demà quan torne a casa ja no hi serà. 

Hui m’han convidat a cervesses i abans d’anar-me’n a dormir m’han dit que m’estimen. Aixina, cru. De veritat. Demà serà un altre dia. 

Canvie i fora,

Mí