Yo me empeño en planear y todo llega inesperado

Sempre m'han semblat que els inicis d'any eren més de setembre que de gener. Tot i que soc de començar les coses en dilluns, l'1, a les 9AM. Algunes també poden començar en 31, i està bé. 

Que els inicis sempre m'han agradat, on tota la il·lusió la volques sobre un projecte excitant i meravellós. Un nou curs de ceràmica, una nova relació rescatada de la muntanya. Eixa competició que comença a veure's per l'horitzó. Viatges propers i alguns en el tinter. Retrobar-me amb emocions i sens dubte, continuar amb la filosofia amb la que vaig començar els 32 "si ix malament, seran anècdotes".

Perquè, i la veritat és que no sé com ho vaig aprendre, però qui tot ho dona, mai perd. 

Com em diu la meua amiga Lidia, "m'alegre moltíssim del teu 2025". Jo també lidiet, jo també. 🏠🐶🐥

Canvi i fora, 

Mí

Perro del turno de oficio

 Hui he ixit a passejar i m’he trobat amb el gos de torn d’ofici. L’he acariciat, l’he besat. L’he abraçat i l’he alimentat. Ens hem fet boleta i he dormit abraçada al seu tronc mentre em donava calor. M’ha despertat a la nit agafant-me. 

Després he recordat que això no ha sigut hui. Hui ha sigut el gos del torn d’ofici. No el meu gos. Només, un gos. He deixat la corretja a la porta per qui se’l vulga endur. L’han arreplegat i demà quan torne a casa ja no hi serà. 

Hui m’han convidat a cervesses i abans d’anar-me’n a dormir m’han dit que m’estimen. Aixina, cru. De veritat. Demà serà un altre dia. 

Canvie i fora,

Mí