És divendres, ja dissabte. 2.14 AM i segueix sense aparèixer. Fa dues hores, supose, estaria revisant una conversió. A setmana vista, jo pensava passar esta nit sota els 28ºC de Madrid i no els 24ºC de Gata. Anava a sopar pizza i me n'he anat de cata de vins. Quan penses que tot està baix un control, ve la vida i et diu "ah no mi siela" i t'atropella a cada cm^2 de pell. Res és com estava planejat. Com afrontes una vida que no havies planejat?
Les pors ens empresonen minut a minut en habitacions de les que volem ixir sense saber on està la porta. Ens duen poc a poc per tots els raconets sense dirigir-nos explícitament on collons està la maleïda porta. Coneixeu eixa sensació, no? Voler ixir d'un estat d'ànim que no et representa i que irremeiablement el tens apegat al cos amb la humitat que fa a la Marina.
Hui he sopat coques i el somriure m'ha ixit d'orella a orella després de dies on l'aigua salada era protagonista indiscutible d'aquest gran llargmetratge. I ho he fet amb el barret de llata amb cinta de Les Freses. La vida fent-nos veure que la felicitat no depén de ninguna equació (ni pla, ni dita, ni paraula, ni mirada), que eixa és la revolució.
Fa dos hores estava "en línea" a una via que només un correu corporatiu em dona accés. Són 12h sense saber què pensa i sé exactament què està pensant. Vull pensar que com jo, si tot hagués estat com a les pel·lícules, la vida hagués sigut preciosa des del minut 1 i tot hagués passat tan bonic com el meu cor desitjaria, però de nou ahí està la vida per a dir "no mi siela".
Mentre em llavava la cara se m'han ocorregut més de 50 temes dels que parlar ací. Temes els quals no recorde. Però només m'han ixit paraules buides relatant una història inconnexa d'algú que no sap què està escrivint; una conversació amb ella m'ha fet perdre la noció del temps. Ja són les 3.07 AM.
La vida seguix, per als valents que l'afrontem amb el que ens tiren i a pesar de qui ens tiren al damunt. Perquè amics i amigues, ningú decideix de qui enamorar-se i oh god, a mi només em van caldre dos segons per saber que la meua vida futura volia tindre-la lligada a un viking que fua. Spoiler: la vida té SEMPRE altres plans.
Aixina que només ens queda gaudir del que tenim, mai sabem quan arribarà el dia en què una parella arribe a casa i diga "es que amor, no sé".
No sé què escric. Tenia 10 idees mentre em llavava les dents i res ha conseguit un canvi de prarèixer.
Perquè a vore, penseu: què podria ixir malament si tenim tots els ingredients i la recepta perquè tot isca bé? Fins a la lluna i tornada. Dues vegades.
Canvi i fora,
Mí
