Quarentena, Dia 54 de 56
No sé ni multiplicar, o serà més bé que no escolte les notícies des de fa molts, molts dies. Hui he estat tot el dia molt meh i no sé explicar perquè, encara que vaig a intentar-ho.
Sóc de poble, no ho puc negar. He nascut en Gata i em senc d'allà... però visc a Madrid, i m'agrada. És una realitat i és la realitat en la que visc. Senc la meua llar el barri, m'agrada ixir de casa i tenir la Miguiña a 100 metres de casa, que només girar el cantó siga l'autobús que em duu a la feina en 20 minuts, un Carrefour 24h a 5 minuts caminant, tendes de barri, grans magatzems, el mercat... tot bén a prop. Bars cada 30 metres, llocs on poder estar fins les 3 del matí cada dia, si aixina ho vull. Ningú et coneix, és meravellós.
Madrid té moltíssimes coses bones... i moltíssimes de també roïnes, no ens enganyem. La boina de contaminació, les distàncies eternes (més de 8km de nord a sud!), l'alquiler del pis, les presses... Tanmateix, al poble saludes a tothom quan passeges, estan E L L E S (visca Al Matoll!), de punta a punta hi ha uns 15 minuts caminant, comerç de proximitat per tot arreu, la biblioteca de Vicen i Silvia, la mar a 8 km, és casa, la terreta... però pense en viure al poble i una sensació d'atabalament em recorre per tot el cos. Sempre la mateixa gent, em falta vida, fer el que siga sense sentir-me observada i que a qualsevol pas se'm reconega.
Per què dic tot açò? Madrid ha estat el focus d'esta pandèmia des del principi. "Tanqueu Madrid!!!" era lo únic que se sentia des del poble. Odi al territori (guanyat a pols per la manera de comportar-se de superioritat pels madrilenys que van cap al poble cada estiu, subnormals), odi a la capital, al centralisme bo però exaltant el roí sempre que es puga. No m'agrada sentir que s'està centralitzant tot l'odi cap a Madrid... perquè senc que eixe odi també s'està vertint sobre mi, no ho puc evitar, perquè jo ja sóc part de Madrid. Aixina ho diu el padró municipal.
Està claríssim que s'estan fent coses malament a tots els llocs, hem de ser crítics amb el que s'està fent i sobretot amb el que estem fent perquè si no som polítics ni experts, no té cap sentit clavar-nos en decisions polítiques ni sanitàries. Díaz Ayuso ha fet el rídicul? Sí, rotundament. Ha demanat passar a fase 1 quan clarament, no estàvem per a. La directora de Salud Pública de Madrid va dimitir ahir per no estar d'acord amb aquesta demanda... però hòstia, què culpa tindrem els madrilenys o els que vivim a Madrid de tenir polítics retrassats?
Hui ha sigut la decissió... a banda del ridícul de Madrid, no han passat dues províncies d'Andalusia, tres de Castella la Manxa i regions de Castella i Lleó, Catalunya i València. Vaja... lo de València (i alguns territoris més) no s'ho esperaven. "Mare meua!" però bo, la gran majoria es calma pensant que Madrid tampoc ha passat.
Al poble, som i serem invencibles:
- Perquè vaja a dinar a casa ma mare no passa res.
- Bueno, jo isc de casa a les 19:30 perquè he quedat a les 20.
- Clar que no anem un davant i l'altre darrere al cotxe, vivim junts!
- Hui sope en casa els sogres.
Jo ahí veig quatre denúncies, no em tremolaria la mà.
Però eh, cuidado que a Madrid isques dintre de les franges horàries establides pel govern i complint totes les mesures... com se'ns ocurrix als de la capital ixir de casa amb tot el que ha passat ací? Per favor, quins irresponsables... Amb 7 setmanes tancats a casa, ixint una mitjana de dues vegades de casa a la setmana (compra -una hora entre el mercat i el Mercadona- i tirar el vidre o cartó i anar a pel pà a la vegada -15 minuts) ja en tenim prou, massa benevolents han sigut amb nosaltres, no deuríem haver passat ni a la fase 0.
N'estic farta de la falta d'empatia, que primer l'odi al territori i no ens parem a pensar en les persones que allà viuen, per ambdós costats. Perquè jo senc eixe odi del poble a Madrid, però sé que aquest existeix de Madrid al poble, i també l'he sofert: he sentit com menyspreen cada localitat i a la seua gent, que es creguen els "amos i senyors" de tot, els "coméis gracias a nosotros". De veres, quin fàstic.
Mireu, de subnormals està ple el món. A Madrid, a Gata i a Ohio. No perquè als EEUU hi haja subnormals i estiguen governats per un d'ells, odiem el país. Doncs aleshores ja va siguent hora que perquè a la capital ens governe gent sense ni gota de dignitat humana i haja gent subnormal, se'ns ha d'odiar des del poble i s'han d'alegrar que no passem. És una pandèmia GLOBAL. No ens podem alegrar de les desgràcies de la resta, però si hem de fer-ho pels que les dades els somriuen. Repetiu amb mi: junts ixirem d'aquesta.
Seguirem informant, canvi i fora.
Mí
