Yo me empeño en planear y todo llega inesperado

Sempre m'han semblat que els inicis d'any eren més de setembre que de gener. Tot i que soc de començar les coses en dilluns, l'1, a les 9AM. Algunes també poden començar en 31, i està bé. 

Que els inicis sempre m'han agradat, on tota la il·lusió la volques sobre un projecte excitant i meravellós. Un nou curs de ceràmica, una nova relació rescatada de la muntanya. Eixa competició que comença a veure's per l'horitzó. Viatges propers i alguns en el tinter. Retrobar-me amb emocions i sens dubte, continuar amb la filosofia amb la que vaig començar els 32 "si ix malament, seran anècdotes".

Perquè, i la veritat és que no sé com ho vaig aprendre, però qui tot ho dona, mai perd. 

Com em diu la meua amiga Lidia, "m'alegre moltíssim del teu 2025". Jo també lidiet, jo també. 🏠🐶🐥

Canvi i fora, 

Mí

El dia amb més ombra

Hui, 28 d'abril de 2025, s'ha produït un apagó generalitzat a la Península Ibèrica d'electricitat, provocant així que, a les 12.32, ens quedàrem tota Espanya i Portugal, entre altres, sense llum. 

De sobte, estar en una oficina amb generadors de ¿gasolina?, amb cobertura i internet, era tot un privilegi. He carregat el mòvil amb el 100% de bateria i un meme rere l'altre apareixia per la pantalla d'aquest. 

La ciutat s'ha vist sotmessa a un caos propi d'aquestes situacions, que ja en venen més d'una viscudes. Els semàfors no funcionaven, sense cap motiu han tancat carreteres i la tornada s'ha convertit en un viatge de 50min per barris totalment desconeguts. 

A l'arribar a casa, calma i silenci, però ni llum ni cobertura ni internet. M'he posat a llegir al balcó com només havia fet una vegada abans. Estic començant a dir adéu. M'he obert una cervessa, encara fresca, mentre les altres seguien buscant una temperatura ambient a causa de l'entropia. Mi querida Lucía, dic, Estrella. 

Quan la son ha començat a vencer-me, he preparat el sopar: un tros de pizza de la nit anterior, pa (no-torrat) amb salmó marinat descongelat abans del que deuria. Gerts, torrija, pesto de bròcoli. Mentro m'ho menjava i un suau fum m'envoltava, m'he posat música escollida per Spotify de la llista "tu lista sin conexión". Sí, seguisc sense cobertura. 

Vacío, de Inazio. Amb un potent "Me estoy marchando, deséame suerte". No sé per què m'he quedat amb eixa frase. Vaig a tornar a escoltar-la.

• "Me encuentro entre paredes, no me dejan ver la luz"... clar, és de dia però la nit té pressa. Fora, fora no hi ha llum. 
• "La realidad me causa alergia y entre tú y yo ya no hay sinergia, solo queda... rabia para parar la labia que me hace pensar que lo sé todo". Vaja.
• "Trazando camino sin haber fijado trayectoria. Jugando con fuego, me quemo. Duele seguir bebiendo este veneno, sigo buscando una luz en el cielo. Y la encuentro en tu mirada, ya no siento nada." Més perduda que un fill de puta el dia del pare, i perdoneu-me l'expressió, per favor. 
• "Siento un vacío dentro. Me estoy ahogando. Estoy sobrevolándome. Necesito tenerte... Me estoy marchando, deséame suerte". 

Principis, de La Fúmiga. No la puc tornar a escoltar. L'he marcada com "cançons que m'agraden" i automàticament ha fugit corrent per a deixar d'estar descarregada. Parla d'això, de principis. De la intensitat, del no parar front a les il·lusions i l'enamorament. Supose que és el que estic buscant. Bueno, en realitat ho sé. 

De sobte, i quasi sense voler, he escrit un poema perquè records ja allunyats, m'han atracat sense cap mirament. 

Y le pido a mi futuro
que cada vez que te sientas perdido,
busques esa estrella 
o ese arcoíris
que te guíe hasta tu sendero;
Y siempre, siempre, me elijas a mí
para acompañarte en él. 

L'he titulat "El día con más sombra". En castellà, quant de temps. 

Canvi i fora,

Mí

Perro del turno de oficio

 Hui he ixit a passejar i m’he trobat amb el gos de torn d’ofici. L’he acariciat, l’he besat. L’he abraçat i l’he alimentat. Ens hem fet boleta i he dormit abraçada al seu tronc mentre em donava calor. M’ha despertat a la nit agafant-me. 

Després he recordat que això no ha sigut hui. Hui ha sigut el gos del torn d’ofici. No el meu gos. Només, un gos. He deixat la corretja a la porta per qui se’l vulga endur. L’han arreplegat i demà quan torne a casa ja no hi serà. 

Hui m’han convidat a cervesses i abans d’anar-me’n a dormir m’han dit que m’estimen. Aixina, cru. De veritat. Demà serà un altre dia. 

Canvie i fora,

Mí

Feliz no cumpleaños

 38min després, el Sol ja es considera que no està en la mateixa posició que fa 32 anys, quan vas nàixer. 

Feliç no aniversari, nene. 

Mí

Flors grogues

 Un día te dije que, desde que tú llegaste, en mi casa siempre hay flores. 

Ahora que no quieres estar, en mi casa, en mi hogar, sigue habiendo flores. 🌹🌺💐🌸🌷🌻🌼🪷🪻

Canvi i fora,

Mí

Paràlisi del son

 Anit, després de moltes nits, vaig voler fer una de les coses que més plaers em produeixen: dormir-me al sofà. A les 00, com la Ventafocs, vaig dir el ja tan comú "Alexa, avisa'm en dos hores" i vaig tancar els ulls... però clar: mals hàbits de son, estrès mental, cansament físic... un brou de cultiu per a la paràlisi del son. Segons la Viquipèdia: 

"La parálisi del son és una condició muscular produïda per l'atonia que ocorre mentre la persona dorm. S'observa majoritàriament en els moments en què l'individu està despertant-se o quedant-se adormit, o començant una fase REM del son.

Segons la classificació internacional de trastorns del son, la paràlisi del son consisteix en un període d'inhabilitat per a fer moviments voluntaris a l'inici del somni (hipnagògica o forma predormital) o en despertar-se, sigui durant la nit o el matí (hipnopòmpica o forma postdormital). Es produeix una immobilitat total del tronc, les cames i els braços, però el cap resta amb llibertat de moviment. 

Jo no sabia d'on venia eixa melodia que m'estava despertant i fins que van passar el que diria van ser minuts, no vaig ser conscient. Eixa sensació d'angoixa, uf. Me la vaig voler tornar a jugar i em vaig adormir de nou però aquesta vegada sense cap despertador. Conclusió? A les 6.40h m'he alçat del sofà per anar-me'n al llit i he continuat dormint... 9h! qui m'ho haguera dit la setmana passada...

Però esta sensació de tranquil·litat que m'envaeix és la senyal que tot està bé. Que s'ha intentat i no ha pogut ser. Que es va lluitar fins un més que probable final i que només queden els records de la definició perfecta, en forma de cançó més escoltada de 2024, del que hem sigut: 

"Y encendieron el calor nuestras manos fugitivas y sin miedo a la caída polvo lento en la cocina. Olvidaste que existía el mundo de alrededor.

Y encendiste mi motor con tan solo una caricia y sin imedo a la caída sexo lento a la deriva. Olvidamos que existía el mundo de alrededor."

Canvi i fora, 

Mí.

Fuente: tiktok

 En la vida te va a tocar tener una conexión con un ser especial.

Cuando estas almas se encuentran, es muy difícil que esa conexión pueda romperse y te explico por qué: se reconocen desde el primer momento que cruzan las miradas, emociones intensas, muy intensas. Sensación de hogar. O sea, te genera paz y sientes que es tu lugar seguro en el mundo. Una complicidad única que solo dos locos podrían sentir y es imposible igualar. Imposible. Mucha química y afinidad y sientes que le conoces desde hace muchísimo tiempo. Pero muchísimo tiempo. Las conversaciones fluyen y las horas pasan volando. Y aunque suene muy raro, pero es real, pueden conectarse en pensamientos y sueños. 

Y esto creo que es lo más fuerte. Una parte de uno siempre vivirá en el otro. Y eso no lo vas a poder evitar. 

Canvi i fora,

Mí