viernes, 16 de agosto de 2013

quan menys busques, més trobes

Saps d’això que passa que no vols buscar ni vols trobar?  I quan menys busques, quan més estàs decidida a que vols cambiar la teua vida completament, apareix. No tens ni idea perquè, perquè tan prompte, perquè ara, i perquè ell. Perquè fa un mes era un complet desconegut, i no hi ha respostes a tants perquè. No és que no les vulgues veure, és que no hi ha. Perquè per a aquest tipus de preguntes mai hi ha respostes.
No te n’adones fins que no apareix eixa persona, eixa amiga, que sabria adonar-se’n fins i tot que alçant-te amb el peu dret, estàs de mal humor, eixa persona que sense dir-li res fa les preguntes oportunes en el moment exacte, i et fa veure que és el que realment estàs sentint; és ahí quan uneixes caps solts i tot té sentit. No saps el perquè, però ansies vore a eixa persona, voldries tirar el temps enrere per tornar a estar als seus braços i besar-la, besar-la molt i fins quedar-te sense alé, t’encantaria després de somriure a cada bes dir-li que l’estimes, però no saps perquè, tens por.
Por a que res isca bé, i a que tot és torne contra teua. A no haver-se trobat en el moment oportú, tot i que quan és eixe moment? Por a no sobreviure a aquest interminable agost, a veure que desitges el setembre només per poder estar-ne prop i ell només vol viure en un etern agost...
Tens por a dir “t’estime”, perquè tens por a que el que tu has trobat i ara de veres busques, sabent-ne que no és el que ell buscava, no siga el que ell ha trobat.


Xiconiu, eres increïble.

http://www.youtube.com/watch?v=y0bx_PVZA8Y

No hay comentarios:

Publicar un comentario