miércoles, 26 de junio de 2013

fue bonito mientras duró

Duc tot el matí pensant què escriure, perquè si hi ha alguna cosa que m’apetix fer hui és escriure. Escriure com em senc, què em passa pel meu cap, com s’encamina la meua fins ara normal vida, cap a on vaig.
S’ha acabat. Aquest matí un “carinyet hem de parlar” m’ha fet tocar terra amb els peus, perquè s’ha acabat. Ja no tornaré a dormir al seu costat, ja no haurà més besos, no haurà més abraçades càlides que transmeten amor pur.
...i ara què? Quina gran pregunta! I ara què... ara sols resta atresorar els grans moments. Perquè, què ha sigut aquesta aventura sinó que la promesa de fer-nos feliç? I ho hem aconseguit, amb creus, ha estat la millor aventura que he viscut amb la millor companyia. Les circumstàncies ens han vençut, però ho hem passat bé i ens hem estimat, això ningú ho pot dubtar.
Ens hem cuidat, ens hem ajudat, hem estat per a lo bo i per a lo roí, però sobretot per a lo roí, perquè per a lo bo està tothom. Ens hem cabrejat l’un amb l’altre, i ens hem perdonat, ens hem desfogat i ens hem fastidiat, ens hem fet mal, però sobretot ens hem fet bé. Al cap i a la fi, ens hem necessitat i ens hem estimat, sempre, mai hem deixat de fer-ho, i encara que tal vegada serà d’una altra manera, mai deixarem de fer-ho.
Avui em senc malament, trista, vull pensar que res és real, però ho és, la més crua i dolenta realitat, perquè s’ha acabat. Em faré a la idea, temps al temps, perquè d’on no hi ha no es pot treure, i ara només faríem que fer malbé aquesta història, la nostra història, la que hem escrit dia a dia, la que avui tanca un capítol, per a obrir-ne un altre que no és ni millor ni pijor, sinó diferent.


Gràcies per fer que jo avui només tinga que bones paraules per a tu, per a qui ha sigut la meua vida tot aquest temps, el més bonic dels motius pels que somriure i ser feliç.


No hay comentarios:

Publicar un comentario